El llibre

Feliu Formosa i Josep M. Benet i Jornet han mantingut una llarga amistat, marcada per la passió pel teatre, per la literatura i pel rigor cultural, al llarg de més de mig segle. Entre 1972 i 1980, aquesta relació personal i artística va prendre la forma d’una vivíssima correspondència -fins avui inèdita-, que es recull a “Tots aquests anys, epistolari 1972-1980”, el nou títol dels Quaderns de la Font del Cargol.

El carteig és el retrat d’un moment clau en la història contemporània de la literatura i el teatre català i del propi país, el que va dels anys posteriors al Maig de 1968 als primers de la democràcia. Aquest període coincideix, d’una banda, amb una de les primeres i brillants reinvencions dramatúrgiques de Benet que culminarà amb la inquietant Revolta de bruixes (1976) i, de l’altra, amb un dels cicles literaris més excel·lents de les lletres catalanes contemporànies, que componen els poemes de dol del Cançoner (1976) i el dietarisme descarnat d’El present vulnerable (1979), de Formosa, gestats a l’entorn de la mort de la seva primera esposa, l’actriu Maria Plans, el 1974.

Amb humor, temor i a vegades mala bava, les cartes creuades entre els dos ressenyen i burxen en els anys i personatges fundacionals de la cultura catalana.

Història cultural en directe, creació literària en ebullició, vides contades de primera mà: aquest epistolari és la crònica d’una època de canvis decisius, i de la fonamentació més sòlida dels temps a venir. Com es pregunta Formosa en resposta a Benet, en la darrera carta: «Tu creus que és possible anul·lar tots aquests anys?»

Els autors

Josep M. Benet i Jornet (1940-2020) és el millor autor teatral català contemporani. Ha escrit prop d’una cinquantena d’obres, traduïdes a més de trenta idiomes i, en part, aplegades al volum Josep M. Benet i Jornet: Vint peces (2019). També ha estat, com a guionista, un referent de la ficció televisiva en català, amb més de mil hores d’històries emeses. Ha escrit textos memorialístics i assagístics.

Feliu Formosa (1934) és el poeta més brillant de la seva generació. La seva obra poètica, que es manté activa, va ser aplegada a Darrere el vidre (2004). Com a prosista, és autor d’una sèrie de dietaris literaris de primer nivell. I ha excel·lit com a traductor (sobretot de l’alemany) en una carrera amplíssima i impecable. Ha estat sempre, com a docent o actor, un home de teatre.

Quaderns de la Font del Cargol, últims títols publicats

La frase immutable. Poemes escollits 1987-2019 (antologia bilingüe). Vicenç Llorca. QFC 11
El magraner (Pemi Marià Manent 2019). Jordi Llavina. QFC 12
El carrer que em du a casa. Llibre disc de l’espectacle poètic-musical. Diversos autors. Música: Jorge Sarraute i Jordi Torrens. QFC 13
Tots aquests anys. Epistolari 1972-1980. Josep M. Benet i Jornet i Feliu Formosa. QFC 14

NOTA DE PREMSA I PORTADA DEL LLIBRE, AQUÍ